Us reproduim la resolució que es va aprovar al darrer Consell Nacional d'EUiA, a proposta de l'Àrea d'Habitatge d'Esquerra Unida i Alternativa:
El genocidi financer perpetrat per la banca s'ha cobrat a l’Estat espanyol la vida de múltiples persones, ha arruïnat la de més de 400.000 famílies des que començà la crisi, al ser assetjades, desnonades i desposseïdes d'un dels seus drets fonamentals: el dret a un habitatge digne, una necessitat vital recollida a l'article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els desnonaments forçosos de població vulnerable sense alternativa habitacional constitueixen una violació sistemàtica dels Drets Humans, violació programada consumada per entitats financeres amb l'empara del poder judicial; això, en un país amb milions d'habitatges buits.
Els bancs representen avui la cara més ferotge del capitalisme, recolzats per un marc legal que protegeix els seus interessos mentre que deixa en l’absoluta indefensió les seves víctimes. Són els mateixos bancs i entitats financeres que, per un egoisme il·limitat, van precipitar la crisi econòmica que patim avui les classes populars, a les que se’ns retallen drets fonamentals mentre que ells reben, sense contrapartides, milers de milions d’euros de diner públic per mantenir el seu guany.
La legislació civil espanyola permet a l’entitat bancària continuar reclamant el deute restant un cop s’ha desnonat, al qual s’han d’afegir interessos de demora i costos judicials. Aquesta anomalia jurídica sense similar al món, té com a conseqüència la condemna a un deute perpetu impossible de pagar que situa a àmplies capes de població en situació d’exclusió social i indigència, arribant al suïcidi en alguns casos. Les dades d’atur de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), amb la perspectiva de les noves retallades ja anunciades i la progressiva finalització dels convenis col·lectius, agreujaran sens dubte el drama social i humà de l’habitatge.
PP, PSOE i CiU, que han parat tota iniciativa legislativa encaminada a pal·liar aquest drama social, són els responsables de les polítiques hereves del franquisme que durant anys van incentivar la bombolla immobiliària i el sobre endeutament de la població impulsant un mercat basat en la propietat i els préstecs hipotecaris, alhora que sobre protegien els interessos de la banca, entre d'altres. Ells són els que van reformar l'article 135 de la Constitució per així prioritzar els interessos dels especuladors als interessos del 99% de la ciutadania, relació malaltissa de malaurada actualitat que lliga poder polític i poder econòmic en entramats estructurals de corrupció i portes giratòries.
A les denúncies per part de les Nacions Unides i el Consell General del Poder Judicial, s’hi afegeix el dictat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que declara il·legal la normativa que regula a l’Estat espanyol els procediments d’execució hipotecària, ja que no garanteix els drets fonamentals de les persones, especialment el dret a la defensa dels afectats. Tot i resultar part substancial del fonament de dret que hauria de recolzar l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Partit Popular l’ha tombada sense miraments, emmarcat tot plegat en un delirant clima de criminalització que posa de manifest la impotència de les elits per trencar la solidaritat que la ciutadania expressa cap als i les afectades per les hipoteques.
EUiA constatem la sobrada legitimitat demostrada per la PAH al posar-se al costat dels més febles. Mitjançant l’estratègia de la democratització, la desobediència civil i l’apoderament popular, la paralització de desnonaments i l’ocupació d’habitatge buit en mans dels bancs pretén evitar la violació dels drets humans, alhora que visualitza l’oposició dels sectors populars a la dictadura de la banca i els mercats financers.