L’Onze de Setembre és un dia reivindicatiu, unitari i de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i socials del poble de Catalunya.
El moment polític en el que ens trobem en aquesta Diada nacional, però, és de retallades i retrocessos socials i nacionals sense precedents en la història recent de Catalunya.
El poble català pateix una crisi social profunda, amb gairebé 700.000 persones aturades (22%), i especialment dramàtica entre les persones joves, on se supera el 50% d’atur. D’aquestes persones aturades, una tercera part ja no rep cap prestació per desocupació.
La situació de pobresa a Catalunya ha augmentat fins afectar al 20% de la població, el 25% si parlem de pobresa infantil, i més de 8.000 persones no tenen llar.
Aquest retrocés social, que minva greument les condicions de vida de les classes populars, es veu augmentat per les retallades pressupostàries que afecten als drets socials i els serveis públics, com l’accés i prestacions de la salut i l’educació públiques, l’autonomia de les persones, els serveis socials, les prestacions d’atur, els drets de les persones immigrades i l’acomiadament de personal a les administracions, entre altres.
Aquestes retallades són impulsades pel govern de CiU a Catalunya i pel govern del PP al conjunt de l’Estat, i provoquen involucions que no són parcials, sinó autèntics canvis de model social que tenen com a finalitat acabar amb l’estat del benestar, construït durant dècades de lluites socials i polítiques.
Al mateix temps, estem patint retrocessos nacionals que posen en perill la capacitat d’autogovern de Catalunya, com el rescat financer sol·licitat pel govern d’Artur Mas, que suposarà, a la pràctica, la fiscalització de l’acció política de la Generalitat per part del govern central. A més dels atacs continuats de la dreta espanyolista, des d’instàncies polítiques, judicials i mediàtiques, a les competències del govern de la Generalitat, i a la cultura i a la llengua catalana, ja sigui posant en qüestió el model d’immersió lingüística o atacant la unitat de la llengua.
En aquest context i com en altres ocasions, CiU està utilitzant el fet nacional i les aspiracions a un major autogovern presents a la societat catalana com una maniobra de Una Diada nacional per la justícia social i el dret a decidir
Un exemple d’aquestes actituds és el debat del pacte fiscal, una reivindicació justa de la societat catalana per un millor finançament -que EUiA defensem en la línia d’un concert econòmic solidari-, i que està sent utilitzada per CiU com a maniobra de distracció respecte els problemes socials del poble català, i com a instrument electoralista de cara als pròxims comicis.
En aquest sentit, EUiA continuem reclamant la necessitat d’un pacte social, negat per CiU en seu parlamentària, que complementi la millora dels recursos financers amb un destí cap a polítiques socials dels mateixos, i una major aportació de les rendes més altes al conjunt de la societat via impostos directes.
EUiA reiterem la nostra defensa del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, així com la necessitat d’una aliança entre les esquerres federalistes, sobiranistes i independentistes per avançar cap a un model federal d’Estat plurinacional, pluricultural, plurilingüe i republicà, on el poble de Catalunya pugui decidir en referèndum el seu estatus polític.
Per EUiA, la Diada nacional també té una dimensió solidària amb la lluita per la llibertat i la justícia social d’altres pobles del món, com el poble sahrauí o el poble palestí, i recordem els qui, com Salvador Allende i Víctor Jara a Xile, van donar la seva vida en la lluita contra l’imperialisme.
Per totes aquestes raons, EUiA crida aquest 11 de Setembre a sortir al carrer, a fer una gran mobilització popular per defensar els drets socials i nacionals, per defensar la justícia social i el dret a decidir del poble de Catalunya, tant pel que fa a les seves aspiracions nacionals com al seu model social.
Esquerra Unida i Alternativa
