divendres, 14 de maig de 2010

Les mentides de la crisi

Article publicat a la revista d'informació local de Barberà de maig

Al passat ple d'abril es va votar una p
roposta del Partit Popular sobre la pujada de l'IVA que ha decidit el govern de Zapatero. En el debat dels impostos hi ha gent interessada en fer veure que les pujades i baixades afecten de la mateixa manera a tothom, independentment de la seva riquesa. Evidentment, els interessats són les persones que acumulen la majoria de la riquesa i de les propietats, els rics que volen ser-ho encara més. En el debat del ple, vam haver d'escoltar els arguments neolliberals sobre els impostos per part del portaveu del PSC, que va afirmar que les rebaixes fiscals del govern de Zapatero havien estat molt positives per als ciutadans. Això és mentida: les rebaixes han beneficiat només els més rics, i han suposat una reducció dels ingressos de l'Estat, i aquesta reducció s'ha de compensar pujant impostos sobre tabac, alcohol, combustibles, i ara toca l'IVA, és a dir, els impostos que afecten més als qui menys tenen. Des de fa més de 20 anys, els governs del PSOE i del PP han seguit la mateixa política fiscal, han anat desvirtuant el mandat constitucional d'un sistema fiscal progressiu, de manera que qui més paga no és qui més té, sinó tot el contrari. No ens poden dir que allò que ens perjudica és bo per a la classe treballadora. Això és de mal gust i a més és mentida. Aquells que van provocar la crisi financera, que ens han portat a una taxa d'atur del 20%, van ser premiats amb ajuts de milers de milions amb càrrec als nostres impostos. Ara hem de pagar més IVA, i després continuaran amenaçant-nos amb la viabilitat de les pensions, amb l'acomiadament lliure i amb la jubilació als 67. Això no ho arreglem entre tots, no, això ho estem pagant els treballadors i treballadores, i cal dir prou. Els governs han de resistir les amenaces de la màfia capitalista, dels Botin i companyia, que s'estan fent més rics a costa de les dificultats de milions de persones aturades i en situació precària. Cal una resposta d'esquerres: banca pública al servei de la petita i mitjana empresa i les famílies, lluita contra el frau fiscal i tornar a un sistema progressiu d'impostos, inversió en indústries sostenibles... Cal aspirar a un Estat més democràtic, que defensi la majoria de la població, i això passa per aconseguir, com l'any 1931, una república de treballadors i treballadores. Ni el PP ni el PSOE ho han fet, ni ho faran. Des del nostre àmbit local, hem d'actuar per compensar els efectes de la crisi, però cal una resposta global organitzada. Salut i república.

Jose Luis Rivera

3 de maig, Barberà del Vallès