divendres, 1 de gener de 2010

Per superar la crisi cal superar el patró que ens donen


La crisi actual per la que estem passant està en boca de tothom. Constantment al carrer, a qualsevol conversa que escoltis o de de la que en formis part és tema recurrent. I evidentment això és perquè a la gent li afecta la crisi, des de moltes perspectives, des del que està a l'atur i per més que intenti no troba feina, el que està sota un ERE temporal, la que es va hipotecar i ara es troba pagant 500 euros més que al començament i no arriba a final de mes, el que vol un crèdit per muntar o sostenir un petit negoci i no li donen, i lamentablement, etcètera. Etcètera.


Tot això son conseqüències, els efectes que ens arriben i patim en primera persona o ho veiem de ben aprop en els que ens envolten. Hi haurà més d'aquestes i més cruels, si això no “remunta” i sembla que encara no ho farà, els sectors més vulnerables ho passaran molt pitjor, es recrudirà la situació, cents de milers de persones deixaran de cobrar l'atur, el Banc d'aliments de Catalunya ara per ara, ja està sobrepassat en els seus recursos, els serveis socials comencen a fer encara més aigües, ara ja és un efecte palpable, però tot indica que empitjorarà. Tant de bo ens equivoquem, perquè sota aquestes fatídiques prediccions hi ha la vida real de moltes persones que no tenen les solucions a les seves mans i patiran les conseqüències, elles i les seves famílies. Al marge i no podem deixar de dir-ho queda la immensa majoria de la població mundial que es troba en situació de crisi permanent perquè simplement no han tingut la “sort” de néixer en un país “afortunat”, segons el Banc Mundial entre 55 i 90 milions de persones al món tindran l'etiqueta de nous pobres enguany, majoritariament aquests son dones i infants.

Sobre les conseqüències i les mesures per combatre-les se'n parla constantment, surten experts, comentaristes, ministres, cimeres, articles d'opinió, estadístiques i prediccions dels Banquers, del Fons Monetari Internacional,tots busquen mesures per tal d'aminorar aquests efectes devastadors que estem vivint, cal reactivar l'economia diuen, uns pensen que amb despesa pública, altres amb baixades d'impostos als empresaris o retalls en drets socials i laborals pels treballadors, o amb injeccions vergonyoses al bancs...

En definitiva, pensem que en realitat no en saben molt bé com ens en sortirem, l'únic que queda als que no confien ja ni en uns ni en els altres, i miren de reüll a aquesta cosa de la política és esperar el pas del temps i que aquest muntatge de sistema globalitzat al que estem sotmesos, igual que ha caigut, torni a pujar, així per caprici del destí o millor dit per l'avaricia dels qui han trencat el sac.

Nosaltres no volem deixar que ens maneguin l'existència així de braços plegats, nosaltres, com a partícips d'una societat, d'una organització social i política que vol representar l'esquerra transformadora sabem que tot i dir veritats inqüestionables no tenim el poder per canviar les coses, però no oblidem que el factor del canvi està a les nostres mans i a les teves és clar, és així de simple, podem canviar les polítiques amb un vot diferent, arriscat, convençut, que qüestioni les causes i superi el capitalisme globalitzador. Perquè és evident i molta gent ho sap que aquest sistema no funciona, ens estem carregant el planeta amb aquests patrons de consum salvatge, estem obviant els costos socials i mediambientals de la nostra producció, seguim treient pilotes fora cap els països pobres, que equivocadament s'han deixat convèncer de que el nostre és el model a seguir, estem retrocedint en conquestes socials a la vella Europa, el cas de Seat ens sembla un bon botó per mostrar, però si tothom sap que això només se sosté perquè n'hi ha uns que exploten i d'altres que forçosament han de seguir explotats i que en som molts més els que estem en una banda que en l'altra, perquè no decididament canviem les regles del joc? Nosaltres, digueu-nos agosarats, prioritzem la vida digna de les persones pel fet de ser persones, a qualsevol indret del planeta. Com a membres d'una organització que pretén com a principal objectiu la transformació social no podem defugir la baralla de les idees, hem de situar el nostre anàlisi complert de les coses al carrer, com a mínim per crear reflexions individuals, tot i ser conscients de la nostra limitació en fer arribar el nostre missatge, son massa els elements que hi juguen en contra, però no és impossible. A Llatinoamèrica, s'estàn forjant canvis importants, el situar com a primera prioritat a les persones per davant del joc de l'economia, el sotmetre a l'arbitri democràtic el joc econòmic dels poderosos és possible, l'establiment de polítiques de col·laboració econòmiques a nivell regional està donant solucions reals a les persones d'allà. Ens sembla important recalcar experiències que expliciten que no només hi ha uns paràmetres vàlids d'actuació com ens volen fer creure, i d'altrabanda que posar en practica alternatives és possible. Tot comença per fer una presa de consciència i en sortir de l'individualisme, perquè sense unió no es superen els models, mireu la història i feu-ne repàs. Si coincideixes i decideixes prendre partit, suma't i aporta el teu granet. Tot està per fer i tot és possible.